1 m. [LC] Aflicció causada per la mort d'una persona estimada i, en general, per una gran desgràcia. Mai no havíem vist un dol com el d'aquells xicots quan morí llur germà. Aquell temporal va causar un dia de dol a Badalona. La porta mig tancada en senyal de dol. Els sembrats estaven perduts: feia dol de veure'ls. 2 m. [LC] Senyal exterior d'aquesta aflicció en el vestit, en els paraments, etc. Anar vestit de dol. Portar dol per la mort d'algú, portar dol d'algú. —De qui portes dol? —Del meu pare. Vestir-se de dol, posar-se de dol per la mort d'algú. Vestits de dol. Portar un dol rigorós, portar mig dol. Cortinatges de dol. 3 m. [LC] Seguici fúnebre. Acomiadar el dol a la porta del cementiri. Presidir el dol.
